VilaWeb ha dedicat un extens reportatge a la història de L’Aliança d’Anglès, un establiment estretament vinculat a la família Feliu que, durant més d’un segle, ha viscut nombroses transformacions sense perdre mai les seves arrels.
Sota el títol “Totes les vides de l’Aliança d’Anglès”, el periodista Joan Safont Plumed repassa els orígens de l’edifici, les diferents etapes del negoci familiar i l’actual projecte gastronòmic liderat per Cristina Feliu i el xef Àlex Carrera.
Una història de continuïtat, transformació i estima pel territori que ja abraça tres generacions.
Un edifici històric estretament vinculat a Anglès
La història de L’Aliança comença molt abans de convertir-se en un restaurant gastronòmic. L’edifici es va inaugurar l’any 1919 com a seu de l’Aliança Agrícola d’Anglès, una cooperativa i societat d’ajuda mútua vinculada al món agrícola i ramader.
L’espai disposava d’un cafè que aviat es va convertir en un punt de trobada per als veïns d’Anglès i de les poblacions de l’entorn.
Als anys cinquanta, Lluís Feliu i Adela Martí, avis de Cristina Feliu, es van posar al capdavant del bar. Durant aquella primera etapa, L’Aliança funcionava com a casino, local social i espai de reunió. Les partides de cartes, el dòmino, el billar, els entrepans i els cigalons formaven part del dia a dia de l’establiment.
Encara avui, alguns dels elements d’aquella època continuen presents a la sala i ajuden a explicar la personalitat d’un espai que conserva la memòria de moltes generacions.
De cafè de poble a restaurant gastronòmic
La segona gran transformació va arribar durant els anys vuitanta, quan els germans Lluís i Josep Maria Feliu Martí van començar a oferir productes delicatessen en un petit espai del bar familiar.
Formatges francesos, salmó fumat, patés i destil·lats poc habituals en aquell moment van començar a conviure amb l’activitat tradicional del cafè.
L’any 1995, la família va decidir habilitar un petit menjador en un antic magatzem. Lluís Feliu, cuiner autodidacte, va començar a desenvolupar una proposta pròpia, mentre Josep Maria assumia la direcció de la sala.
La bona acollida del restaurant va portar la família a tancar definitivament el bar l’any 2000 per concentrar tots els esforços en el nou projecte gastronòmic.
El treball, la constància i la personalitat de la proposta van ser reconeguts l’any 2009, quan L’Aliança d’Anglès va obtenir la seva primera Estrella Michelin.
Continuar després d’un moment difícil
La mort inesperada de Lluís Feliu la nit de Nadal de 2013 va representar un cop molt dur per a la família i per al restaurant, que va tancar temporalment.
Després d’un període de reflexió, Cristina Feliu, la seva germana Marina i el seu oncle Josep Maria van decidir tornar a obrir les portes de L’Aliança.
El restaurant va iniciar aleshores una nova etapa en forma de bistrot. La proposta recuperava l’esperit del bar dels avis i alguns dels plats més representatius de Lluís Feliu, com l’arròs d’espardenyes.
Aquesta nova vida de L’Aliança també va rebre el reconeixement de la Guia Michelin, que va concedir al restaurant la distinció Bib Gourmand per la seva relació entre qualitat i preu.
L’aliança de Cristina Feliu i Àlex Carrera
El reportatge de VilaWeb dedica una atenció especial a l’etapa actual del restaurant, protagonitzada per Cristina Feliu i Àlex Carrera.
Amb la voluntat de professionalitzar el projecte i continuar ampliant horitzons, Cristina es va formar com a sommelier a l’Escola d’Hostaleria de Girona. Aquesta inquietud la va portar fins a El Celler de Can Roca, on va conèixer Àlex Carrera.
Tot i haver estudiat Economia, Àlex havia decidit orientar la seva trajectòria professional cap a la cuina. La seva formació i experiència el van portar a treballar en restaurants com Drolma, Neichel, Mugaritz i El Celler de Can Roca.
Després de diversos anys al restaurant dels germans Roca, l’any 2019 Àlex es va incorporar al projecte de L’Aliança.
Cristina, al capdavant de la sala i el celler, i Àlex, responsable de la cuina, van iniciar junts una nova etapa que combinava la història familiar de l’establiment amb una proposta gastronòmica personal i contemporània.
L’any 2020, L’Aliança d’Anglès va recuperar l’Estrella Michelin, un reconeixement que confirmava la solidesa del nou projecte.
Una cuina que mira al territori i als seus orígens
Àlex Carrera no ha volgut reproduir exactament la cuina que elaborava Lluís Feliu. La seva proposta recull el llegat familiar, però el reinterpreta des de la seva pròpia mirada i des de tot allò que ha après durant la seva trajectòria professional.
Els menús degustació de L’Aliança parteixen del producte local i de temporada, de la memòria culinària i de les receptes del territori.
Algunes elaboracions reten homenatge directament a les diferents vides de l’establiment. L’hora del vermut, per exemple, recorda l’època en què L’Aliança era el bar i punt de trobada del poble.
La proposta pot incloure aperitius com el bombó d’oliva, el salpicó de pop, el pastís de musclos en escabetx, el matrimoni d’anxova i seitó, la cresta de pollastre a l’ast o la bomba de botifarra del perol.
A partir d’aquí, el menú avança a través de plats que combinen producte, tècnica i territori, com l’empedrat de sípia, la gamba vermella de Blanes, l’espàrrec blanc o la ceba de Figueres arrebossada amb consomé i formatge Miner d’Espinelves.
La mateixa filosofia es trasllada als plats principals, les postres, el carro de formatges, les herbes aromàtiques i una carta de vins amb una presència destacada de cellers i productors locals.
Tres generacions i moltes vides
La història de L’Aliança és la història d’una família, però també la d’un poble i la transformació de les seves formes de relacionar-se, menjar i celebrar.
Sindicat agrícola, cafè, casino, pub, espai de productes delicatessen, restaurant, bistrot i restaurant gastronòmic. Cada etapa ha deixat la seva empremta en l’edifici i en la manera actual d’entendre el projecte.
Cristina Feliu i Àlex Carrera recullen avui aquest llegat i el projecten cap al futur mitjançant una proposta gastronòmica arrelada a Anglès i a les comarques gironines.
Un projecte pel qual cal anar expressament fins a Anglès i que converteix el desplaçament en una part més de l’experiència.
Pots llegir el reportatge complet de Joan Safont Plumed a VilaWeb.