La Vanguardia ha dedicat un reportatge a L’Aliança d’Anglès, en què la periodista gastronòmica Cristina Jolonch posa en valor el moment actual del restaurant, la història centenària de l’edifici i la feina conjunta de Cristina Feliu i Àlex Carrera.
Sota el títol “El gran momento de L’Aliança d’Anglès”, l’article recorre els espais més emblemàtics de la casa i explica com el projecte actual continua escrivint una història que va començar fa més d’un segle.
La publicació també destaca la capacitat de L’Aliança per preservar la memòria de l’antic cafè familiar i, alhora, desenvolupar una proposta d’alta cuina contemporània estretament vinculada a Anglès i a les comarques gironines.
Un edifici amb una història autèntica
L’Aliança ocupa un edifici construït l’any 1919 per acollir la seu social de la Cooperativa Agrícola i la Societat Mútua de Crèdit i Assegurances d’Anglès.
Des d’aleshores, l’espai ha tingut diferents usos i ha estat testimoni de nombroses etapes de la vida social del municipi. Ha estat cafè, punt de trobada, sala de tertúlies, espai de billar, discoteca i, finalment, restaurant gastronòmic.
La família Feliu es va fer càrrec del cafè bar l’any 1953. Encara avui, molts elements de l’edifici permeten recordar aquella primera etapa: el billar, la barra on els avis servien els seus primers plats o l’altell que durant els anys setanta va acollir una discoteca.
Lluny de recrear artificialment un ambient antic, L’Aliança conserva una història real, visible en cadascun dels seus racons. Aquesta autenticitat forma part de l’experiència i converteix l’espai en molt més que l’escenari on se serveix el menú.
Cristina Feliu, memòria i continuïtat
Cristina Feliu coneix millor que ningú la història de L’Aliança. Va créixer envoltada de les vivències del cafè familiar i posteriorment es va incorporar al restaurant que dirigien el seu pare, Lluís Feliu, i el seu oncle, Josep Maria.
Lluís Feliu, cuiner autodidacte, va transformar progressivament el projecte familiar fins a convertir-lo en un restaurant reconegut amb una Estrella Michelin l’any 2008.
La seva mort sobtada la nit de Nadal de 2013 va suposar un moment especialment difícil per a la família i per al futur de l’establiment.
Cristina, juntament amb el seu oncle Josep Maria i la seva germana Marina, va decidir reobrir L’Aliança amb una proposta de platets més informal. Com explica a La Vanguardia, adaptar el negoci després de cada canvi no va ser senzill, especialment des del punt de vista emocional.
Aquella decisió, però, va permetre mantenir viva la casa i preparar el terreny per a una nova etapa.
Actualment, Cristina és al capdavant de la sala i del celler, des d’on acompanya cada menú amb una selecció de vins catalans i de diferents territoris de la Península. La seva feina uneix coneixement, hospitalitat i una vinculació personal amb cada espai del restaurant.
L’arribada d’Àlex Carrera
L’any 2019, Àlex Carrera va assumir la direcció de la cuina de L’Aliança i va impulsar una nova etapa gastronòmica al costat de Cristina Feliu.
Format en restaurants com Drolma, Neichel i Mugaritz, Carrera va desenvolupar una part important de la seva trajectòria professional a El Celler de Can Roca.
Aquesta experiència es reflecteix en una cuina precisa, tècnica i respectuosa amb el producte, però també profundament personal. Àlex recull la memòria de L’Aliança i la tradició gastronòmica catalana sense limitar-se a reproduir-les.
La seva proposta les interpreta des d’una mirada actual i les converteix en el punt de partida de nous plats, textures i combinacions.
La incorporació d’Àlex va permetre recuperar l’ambició gastronòmica de la casa. L’any 2020, L’Aliança va tornar a ser reconeguda amb una Estrella Michelin, iniciant un nou capítol en la història del restaurant.
Un celler situat a l’antiga discoteca
Un dels espais que Cristina Jolonch destaca en el seu reportatge és el celler de L’Aliança.
Es troba a l’altell del menjador, en el mateix espai que durant els anys setanta havia acollit la discoteca del local. Avui s’ha convertit en un celler visible i visitable, gestionat per Cristina Feliu.
Aquesta transformació resumeix perfectament l’evolució de la casa: cada nova etapa aprofita i reinterpreta els espais anteriors sense esborrar-ne la memòria.
La selecció de vins forma part del relat del restaurant i acompanya la proposta gastronòmica amb referències de Catalunya i de la resta de la Península. El celler no és només un espai d’emmagatzematge, sinó una part essencial de l’experiència i de la identitat de L’Aliança.
L’hora del vermut, un homenatge als avis
El menú degustació comença amb una successió d’aperitius delicats i saborosos que reten homenatge a la tradició del vermut, molt arrelada a la història de L’Aliança.
Aquesta primera part del menú recupera l’esperit del cafè dels avis de Cristina, on se servien elaboracions senzilles en una cuina petita que s’anava equipant a mesura que sorgien noves necessitats.
Àlex Carrera transforma aquesta memòria en una proposta contemporània dividida en diferents moments, amb petites elaboracions que combinen tècnica, intensitat i sabors fàcilment reconeixibles.
D’aquesta manera, el menú no només presenta la cuina actual del restaurant, sinó que també permet descobrir la seva història a través del gust.
Producte gironí, tècnica i territori
La periodista Cristina Jolonch destaca diversos plats dels menús degustació de L’Aliança, elaboracions en què el producte gironí conviu amb tècniques contemporànies i referències a la cuina tradicional.
Entre aquests plats hi ha l’empedrat de sípia amb aigua de tomàquet i mongetes de Santa Pau, una reinterpretació refinada d’una recepta popular.
També destaca la gamba vermella de Blanes, acompanyada de consomé, brots de flors i diferents elaboracions de blat de moro, així com el milfulls vegetal amb salsa de cava.
La ceba de Figueres, convertida en un dels plats més representatius d’Àlex Carrera, ocupa igualment un lloc destacat. Es presenta en una elaboració golosa i delicada que posa al centre un producte aparentment humil.
La proposta continua amb plats com la particular interpretació de l’ànec amb peres, el turbot amb pil-pil i pell fregida o el mar i muntanya de cua de porc desossada amb espardenya.
També hi apareix el llom de xai amb emulsió d’herbes, bledes i terrina del coll, una elaboració que mostra la voluntat d’aprofitar i posar en valor diferents parts del producte.
El recorregut finalitza amb postres basades en sabors recognoscibles, com la poma verda, el flam de caramel o el cacau amb pa torrat i oli.
Cuina d’ahir, d’avui i de demà
El reportatge de La Vanguardia posa de manifest la capacitat de L’Aliança per conservar la seva identitat mentre continua avançant.
La proposta actual no renuncia a la història familiar, al passat de cafè de poble ni als plats i costums que han marcat l’establiment. Al contrari, converteix aquesta memòria en una font constant d’inspiració.
Cristina Feliu i Àlex Carrera continuen escrivint la història de L’Aliança des de dos espais complementaris: ella, al capdavant de la sala i el celler; ell, dirigint una cuina que combina producte, territori, tècnica i sensibilitat.
Aquest equilibri entre continuïtat i evolució explica el gran moment que viu actualment el restaurant. Una casa centenària que mira cap al futur sense oblidar cap de les vides que l’han precedit.
Pots llegir el reportatge complet de Cristina Jolonch a La Vanguardia.
